Abús

ABÚS

Va cosir-se els ulls per creure que el somiava, que era un malson a cau d’orella la veu que li embrutava el nom. Fins que dessagnada pels talls profunds de les carícies no volgudes, s’obligà a pensar-se prou lluny per no tornar mai més dins del seu cos tacat. Aprengué llavors que el karma no existeix, que el temps sense justícia no guareix, que s’escolen les nits d’hivern dins les ferides. I com gebren de mort cada brot verd, glaçant-los com el silenci aliè, que la condemna a la intempèrie d’estar en carn viva.

2018

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *