Higienisme I

HIGIENISME: LA SALUT ÉS l’ESTAT NATURAL DE L’ORGANISME

Què és?

Concepció integral de la salut considerada l’estat natural de l’organisme, que és descompensat quan s’impedeix l’autoregulació del sistema per hàbits nocius o estats de toxèmia. La malaltia esdevé la resposta per restablir l’ordre preexistent, mecanisme que s’ha d’afavorir facilitant el procés sense bloquejar-lo. Es basa en l’anomenada “medecina preventiva”, entesa com la responsabilitat i el compromís de mantenir un estil de vida saludable que promogui la salut en lloc de centrar-se a combatre l’afecció. Les seves recomanacions s’estenen a molts àmbits i presenten una filosofia d’arrel naturista; comprensibles, concretes i fàcils d’aplicar.

Què no és?

  • Una invenció moderna. Malgrat que l’etiqueta actual sorgeix a principis del s. XIX i que segueix en evolució permanent, trobem moltes coincidències en les seves premisses bàsiques tant a l’antiguitat clàssica (Hipòcrates, Plató, etc.) com a medecines mil·lenàries d’arrel tradicional (xinesa, ayurvèdica, etc.)
  • Un dogma. Malgrat que conté una part teòrica i filosòfica important que sosté les seves recomanacions, l’aplicació es basa en uns principis pràctics que cadascú ha d’adaptar a les seves circumstàncies particulars.
  •  Un negoci. Precisament per la seva naturalesa preventiva i basada en la promoció d’hàbits saludables, és una disciplina difícilment comercialitzable.
  • Apostasia a la medecina convencional. Certament parteixen de principis diferents però no són necessàriament excloents ni antagonistes. La convencional, centrada a combatre la malaltia, cada vegada esdevé més preventiva i dispensa part dels seus esforços a promoure hàbits saludables que l’allunyin. En aquest sentit, és fàcil trobar-hi punts en comú. Referent al restabliment de la salut, que és on realment divergeixen, és relativament possible establir un punt de trobada entre la promoció del poder curatiu del mateix organisme (higienisme) i l’aportació aliena de recursos per combatre l’agent perniciós (medecina convencional). Evidentment, caldrà informar ambdós professionals de la salut per establir una estratègia consensuada i conjunta.

PROCÉS GENERAL

Abans de començar: És més efectiu iniciar petites millores quotidianes que, un cop establertes i gaudint dels seus beneficis, ens permetin assolir objectius més ambiciosos i difícils.

  • Redefinició. Detectar quins hàbits s’haurien de modificar per dur una vida més saludable, marcar-nos objectius i traçar la manera per assolir-los establint pautes pràctiques.
  • Eliminació. Resulta infinitament més eficaç deixar un comportament nociu que incorporar-ne de nous sense eliminar el que ens perjudica. Simplement descartant allò que ens fa mal permetem que l’organisme es recuperi, i en moltes ocasions, els resultats són evidents poques setmanes després. La teoria de la compensació és una fal·làcia, no s’eviten els estralls del tabaquisme prenent suc de taronges orgàniques, per molts antioxidants que continguin.
  • Aportació. A mesura que abandonem mals hàbits tindrem més temps, energia i motivació per adquirir-ne de saludables. Esdevé lògic: Deixes el tabac, recuperes capacitat pulmonar i fas exercici. Ergo, et sents millor, vols seguir millorant el rendiment i optimitzes la teva alimentació.

-Responsabilitzar-nos de la nostra salut ens apodera-

(documentals relacionats)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *