Hivern

HIVERN

Delerosos, resseguien amb els dits les cicatrius que més de dos-cents anys de tempestes havien cisellat a l’escorça del vell roure. L’imponent sentinella, testimoni mut dels encontres, salvaguardava amb l’ajuda de pretextos els encontres dels amants. Es van conèixer quan el marit, sense saber-ho, propicià l’encontre a l’enviar-la al mercat per vendre’s les quatre gallines que els quedaven. Eren pobres. Un mas esquerdat i rosegat per l’heura; dues vaques seques, un hort de terra eixuta i camps que donaven poc i exigien massa. Però tant n’estava en Cisco de la seva dona, que en vivia exhort i lluïa sempre un somriure aliè a la pobresa que els envoltava.

L’hivern arribà amb una febrada sota el braç. Vetllada i cuidada amorosament pel seu marit, Teresa se sentí corsecada per la culpa i la certesa, cada cop més manifesta, que duia un fruit prohibit dins les entranyes. Doblement dèbil i espremuda per la febre, confessà.

A trenc d’alba els calfreds i el seu marit havien desaparegut. Empesa per un mal presagi arribà descalça al roure, on pendulant d’una branca, l’esperava el cos gebrat del seu engany.

2015 / 2018

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *