Minimalisme I

La revolució de la simplicitat

Què és?

L’actitud que cerca la simplificació de la vida quotidiana identificant allò que ens aporta valor, fent-li lloc descarregant-nos de falses necessitats i exigències caduques. Intervenint en l’àmbit material s’esdevé un procés paral·lel de reestructuració vital on les nostres relacions, objectius i prioritats són reformulades. La reconnexió i la calma són el resultat immediat de reduir el desori físic i mental que ens envolta, però aquesta pràctica també repercuteix en la reducció del nostre impacte mediambiental (decreixement) i en la transformació del sistema econòmic i social vigent.

Què no és?
  • Una moda. Les tendències sorgeixen del sistema per integrar als seus seguidors en un entramat comercialitzable d’interessos i necessitats. El minimalisme insta a qüestionar-se els dictàmens del sistema per definir una escala de valors personal on ressituar què aporta utilitat i benestar a la nostra vida.
  • Un dogma. Cada opció coherent amb el propòsit vital que ens hem traçat, si parteix de la voluntat de centrar-nos en allò que ens resulta essencial per sentir-nos en plenitud, és minimalista. Per alguns serà l’eix fonamental d’una cosmovisió particular, per altres, un recurs per facilitar-se el dia a dia. El concepte és obert i diàfan perquè descriu una motivació que prendrà tantes formes com vides i persones la incorporin.
  • Uniformitat. El minimalisme és una mirada, no una fita. Ens convida a prendre consciència de les estructures socials en què estem immersos per decidir, lliurement, si volem mantenir-les o establir paràmetres propis. Aquests, els que siguin, són únics com nosaltres.
  • Escassetat. La quantitat no és el factor que satisfà les necessitats, la idoneïtat i l’adequació són la resposta als requeriments que tenim. Desprendre’s del que és superflu permet cedir l’espai, el temps i els recursos al que realment ens omple de sentit.
Procés:

Apunt: És més eficient centrar-se en un àmbit concret i experimentar-ne tots els passos (redefinició, eliminació i aportació) abans de fer-ne d’altres. Visualitzar els resultats permet integrar la dinàmica fàcilment.

  • Redefinició. Etapa crucial que determina l’èxit de les altres, dediquem-li el temps (estona, dies, setmanes) que calgui. Preguntem-nos qui som, què necessitem i quines són les nostres preferències i valors.
  • Eliminació. Descartem tot allò que no s’ajusta als punts anteriors. És recomanable ser taxatius i fer-ho d’una sola vegada. Els elements dubtosos poden posar-se lluny del nostre abast (ej. Caixa al traster) i si no els trobem a faltar el cap d’un temps, desfer-nos-en sense revisar-ne el contingut. No mantinguem res «per si ens fes falta» centrem-nos en l’ara i fem lloc a allò que realment ens cal. Els objectes descartats que puguin ser utilitzats per altres persones poden vendre’s o regalar-se, que facin profit a qui els hagi de menester. Les deixalles i el rebuig es gestionen com el que són, simplement.
  • Aportació. Introduïm allò que s’ajusta als requeriments definits. L’eliminació permet detectar mancances preexistents o punts mal resolts. És recomanable esperar un temps abans d’aportar cap solució externa, sovint sorgeix la creativitat i descobrim maneres d’acomplir-la amb el que disposem. Si finalment ens cal aportar quelcom, fer-ho progressivament i establint prioritats ens permet centrar-nos a trobar la millor de les opcions. Sempre és més eficient triar el més idoni, potser també més costós, que un substitut menys adient però més econòmic, abundant o còmode d’obtenir.

La plenitud no és l’abundància.


Documentals Relacionats

Comentaris de “Minimalisme I

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *