Minimalisme I

MINIMALISME: LA REVOLUCIÓ DE LA SIMPLICITAT

Què és?

L’actitud que cerca la simplificació i la racionalització de la vida quotidiana en totes les seves vessants. La intenció és definir què aporta valor a la nostra existència i fer-li lloc, eliminant tota la resta. Inicialment aplicat en l’àmbit material, comporta un procés paral·lel de re-estructuració que modifica els valors, les relacions, els objectius i la gestió del temps i les relacions de l’implicat. Alhora minimitza l’impacte mediambiental de l’individu i contribueix activament a canviar el sistema social i econòmic vigent. Així, partint d’un mateix i prenent decisions pràctiques i senzilles d’aplicar, s’obtenen conseqüències personals immediates tot experimentant un procés natural, i sovint inconscient, de reubicació vital amb conseqüències planetàries.

Què no és?

  • Una moda. Aquestes sorgeixen del sistema per integrar als seus seguidors dins un determinat esquema amb un perfil comercial propi. No comporten una re-definició vital ni conseqüències més enllà del seu grup o àmbit. El minimalisme, ben al contrari, sorgeix de l’individu i qüestiona el sistema vigent per adaptar-lo a les seves necessitats; causant un impacte en el mateix.
  • Un dogma. Les opcions minimalistes les pren el mateix interessat segons els seus criteris, desitjos i circumstàncies; sense aquesta flexibilitat perden utilitat i sentit.
  • Uniformitat. La societat actual ens diu com hem de ser, què ens cal i quin és el camí; assigna objectius, necessitats, terminis, espais i estructures on hem d’encaixar. El minimalisme parteix de l’autoconeixement per definir qui som i que volem, adaptant el marc general als nostres interessos i per tant, personalitzant-nos.
  • Escassetat. La quantitat no és el factor que satisfà les necessitats, la idoneïtat i l’adequació són la resposta als requeriments que tenim. Així, desprendre’s del que és superflu permet cedir l’espai, el temps i els recursos, al que realment ens omple de sentit.

PROCÉS GENERAL

Abans de començar: És més pràctic centrar-se en un àmbit material concret i experimentar-ne tots els passos (redefinició, eliminació i aportació) abans de fer-ne d’altres. Visualitzar els resultats permet integrar la dinàmica.

  • Redefinició. Etapa crucial que determina l’èxit de les altres, dediquem-li el temps (estona, dies, setmanes) que calgui. Preguntem-nos qui som, què necessitem i quines són les nostres preferències i valors.
  • Eliminació. Descarta tot allò, material i/o immaterial, que no s’ajusta als punts anteriors. És recomanable ser taxatius i fer-ho d’una sola vegada. Els elements dubtosos podeu posar-los lluny de l’abast quotidià (caixa al traster) i si passat un any no els heu trobat a faltar, desfeu-vos-en sense revisar-ne el contingut. No mantingueu res «per si» centreu-vos en la vostra realitat i feu lloc a allò que realment us cal. Permeteu que els objectes servibles resultin útils per algú altre, regaleu o veneu, i quan no sigui possible, gestioneu el residu.
  • Aportació. Introdueix allò, material i/o immaterial, que s’ajusta als requeriments definits. L’eliminació permet detectar mancances preexistents o punts mal resolts. És recomanable esperar un temps abans d’aportar cap solució externa, sovint sorgeix la creativitat i trobem maneres d’acomplir-la amb el que disposem. Si finalment ens cal aportar quelcom, fer-ho progressivament i establint prioritats ens permet centrar-nos a trobar la millor de les opcions. Sempre és més eficient triar el més idoni, potser també més costós, que un substitut menys adient però més econòmic, abundant o còmode d’obtenir.

– La plenitud no és l’abundància –

(documentals relacionats)

Comentaris de “Minimalisme I

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *