Grimpa Núvols

GRIMPA NÚVOLS

Dus la pell del cel sota les ungles, que de tant grimpar pels núvols s’ha esquinçat. Emplomissada de sol i somnis, petita pescallunes, prems l’estel del temps dins de la mà.  I aquí sota els teus peus, neven hores flonges damunt velles primaveres, crec que m’han gebrat el cor i glaçat la sang. Jo et somnio sempre així, sageta blava, ferma en el firmament per ensenyar-nos-hi a enfilar.

2016 / 2018

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *