GRIMPA NÚVOLS
Dus la pell del cel sota les ungles, que de tant grimpar pels núvols s’ha esquinçat. Emplomissada de sol i somnis, petita pescallunes, prems l’estel del temps dins de la mà. I aquí sota els teus peus, neven hores flonges damunt velles primaveres, crec que m’han gebrat el cor i glaçat la sang. Jo et somnio sempre així, sageta blava, ferma en el firmament per ensenyar-nos-hi a enfilar.
2016 / 2018
