Recer

RECER

A vegades penso que, més que un metge, necessito un exorcista per arrancar aquest dolor. No us parlo d’un sofriment metafòric ni romàntic, sinó d’una teranyina de fiblades que neix al centre de l’espinada i s’estén fins més enllà de les puntes dels dits. I dic «més enllà» perquè és així, em fereix l’aire, n’escupo llastimosament cada alenada i espero, simplement espero, que l’escorpí que em recorre el cos se’n torni a dins.

En el llindar de qualsevol dolor, guanyar la guerra és abandonar-la. No pots lluitar contra el cos que et conté, passar frontera és deixar la vida enrere.

I què tenim, sinó aquest recer?

2019

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *