Toxèmia I

TOXÈMIA: L’ENEMIC INVISIBLE

Què és?

Estem envoltats de tòxics, són elements sintètics que s’han creat i massificat exponencialment els darrers 150 anys. Malgrat que la seva intencionalitat és generalment bona, cerquen facilitar-nos la vida en un aspecte determinat, hem d’acceptar que en desconeixem les conseqüències per la nostra salut i la del planeta. Potser n’hem detectat algunes, les més immediates i evidents, però què passa amb les derivades d’una exposició permanent, progressiva i acumulativa? Com i quan podrem determinar, amb precisió científica, els riscos de la interacció de milers de substàncies de les quals sabem ben poca cosa?

El principi de la precaució hauria de ser determinant, però no n’és. Sabem que pesen molt més els interessos comercials, les presses per treure’n rèdit econòmic i les ganes de guanyar medalles en nom d’un progressisme mal entès. El progrés en majúscules, aquell que aporta benestar a les persones, no pot ser perjudicial per aquestes. És un contrasentit. Explorar alternatives ecològiques, sostenibles i saludables als nostres problemes és la veritable aportació tecnològica que necessitem. I sovint, les tenim a l’abast de la mà.

Per tot plegat, crec que és a les nostres mans informar-nos i prendre mesures individuals per minimitzar la càrrega toxèmica, invisible però insistent, a la que ens enfrontem. Alhora, la conscienciació de cadascú és la llavor per a un canvi estructural. La societat no vol ser emmetzinada i ho farà saber. N’estic convençuda.

Què no és?

  • Antiprogressisme. La concepció capitalista del progrés cerca guanys econòmics immediats obviant-ne les conseqüències. Paradoxalment és una visió molt pobre de la riquesa, beneficia uns pocs i compromet el futur de tots. La societat progressa quan s’aporten solucions i estratègies que la impulsen cap endavant, sense contrapartides inassumibles. La ciència i la tecnologia han de treballar per assolir un present ecològic, sostenible i saludable que ens permeti, senzillament, tenir futur com a espècie. I la prosperitat econòmica no està renyida amb això, és qüestió de reinventar el model i créixer en verd.
  • Paranoia. Les conseqüències de viure en un entorn contaminat són innegables. Malgrat els esforços de la indústria per ocultar-les, constatem l’augment exponencial d’al·lèrgies, malalties autoimmunes i altres mals infreqüents (o desconeguts) abans de l’era industrial. Són moltes les persones que, conscientment o inconscientment, emmalalteixen sense poder atribuir la causa exacta del seu malestar. La infinitud de substàncies i l’absolut desconeixement del temps d’exposició, acumulació i efectes de la seva interacció, fa que l’eclosió i la naturalesa del perjudici sigui totalment impredictible.
  • Utopia. Descontaminar el món és difícil però no impossible; així com hem adquirit un gran coneixement tecnològic i científic que ha desembocat en la situació actual (per desconeixença o omissió), també podem enfocar- ho a solucionar els problemes existents i construir un futur sostenible per a tothom. En l’àmbit particular i encara que exigeix l’esforç d’informar-se i prendre decisions en conseqüència, és possible desempallegar-nos de gran part dels tòxics que ens envolten. És qüestió de posar-s’hi i en fer-ho, també beneficiem l’entorn i empenyem la societat cap a un canvi de model.

PROCÉS GENERAL

  • Redefinició. Revisar els nostres costums i adquisicions ens permet detectar, poc a poc, a quins riscos ens exposem i com els podem evitar.
  • Eliminació. Abandona comportaments nocius i despren-te d’allò que oberta i clarament et perjudica. És imporant gestionar els residus en conseqüència per evitar contaminar l’entorn.
  • Aportació. Adquireix hàbits que eviten o minimitzen la toxèmia ambiental i aporta solucions ecològiques i saludables a les teves necessitats. Sovint disposem d’ opcions econòmiques i senzilles que substitueixen perfectament productes perillosos (com alguns cosmètics i detergents); també és freqüent detectar falses necessitats que podem eliminar sense buscar-li, necessàriament, un substitut (com els ambientadors).

-Qui neteja contaminant mai tindrà la casa neta-

(documentals relacionats)

Comentaris de “Toxèmia I

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *